La Dama Blanca


Cuenta la leyenda que, sobre una peña abrupta de la parroquia de San Julià de Lòria, se
levantaba orgullosa la Torre de los señores de Auvinyà. Desde aquella atalaya de piedra, los
lugareños vigilaban el río que llevaba el nombre del linaje y les Valls de Andorra, que tanto
estimaban y protegían.
Los señores de Auvinyà eran conocidos no solo por su firmeza en la defensa de la libertad de
les Valls, sino también por sus conocimientos secretos de brujería, rituales antiguos y poderes
que muchos temían y pocos entendían. Entre ellos destacaba su “pubilla”, una joven que
siempre vestía de blanco inmaculado, como la nieve que cubre las cumbres. Todo el mundo la
conocía como la Dama Blanca.
En aquellos tiempos oscuros, el Obispo de la Seu d’Urgell era un hombre ambicioso, ávido de
poder, que pretendía someter Andorra a su yugo. A menudo atravesaba las montañas con un
séquito armado, exigiendo sumisión.
Pero la Dama Blanca se oponía con una fuerza sobrenatural. Se le aparecía en medio de los
caminos y le hablaba con una voz que no admitía réplica: “Si no respetas nuestras libertades,
serás castigado”. Él, cegado por el poder, ignoraba las advertencias.
Una noche, en pleno intento de invasión, mientras los soldados avanzaban entre sombras, la
luna llena reveló la silueta etérea de la Dama Blanca junto a una cascada. El obispo, como
hipnotizado, la siguió dentro del bosque. Nadie sabe qué vio o sintió, pero al volver, estaba
mudo, aturdido, con la mirada perdida. Desde aquel momento, nunca más osó atravesar la
cascada de Auvinyà.
Y la Dama Blanca, como si hubiera acabado su misión, se dejó ver cada vez menos.
Con el tiempo, el obispo volvió a les Valls sin escolta… y desapareció misteriosamente. También
lo hizo la Dama Blanca. Pero, poco después, apareció un lobo negro y feroz. Era una bestia
terrible, que atacaba manadas, mataba pastores y dejaba un rastro de muerte.
El síndico de Andorra, un hombre valiente y decidido, convocó a los mejores cazadores para
hacerle frente. Pero ninguna emboscada salía bien. Finalmente, en la Rabassa, consiguieron
acorralar a la fiera. Fue el síndico mismo quién, después de una lucha larga y desesperada, la
abatió.

La Dama Blanca, es símbolo de la libertad de los andorranos en el combate contra la tiranía de
quien quiera someterlos: el obispo, el lobo… Simboliza, también, la fortaleza de la mujer, quien
es capaz de enfrentarse a las dificultades y superar las barreras ante todo aquel que quiera
quitarle su propia libertad, esa libertad que nosotras como masonas defendemos.
Asimismo, simboliza igualmente la protección del territorio, de los suyos, de su familia.
Creemos que la Dama Blanca es el paradigma de lo que representan los valores femeninos tan
necesarios en nuestra sociedad y con los que tanto nos identificamos como mujeres masonas.
La Dama Blanca es, en definitiva, un símbolo de emancipación. Es por eso que estamos muy
orgullosas de que la primera Logia femenina de Andorra lleve el nombre, el título distintivo de
La Dama Blanca.

Conta la llegenda que, damunt una penya abrupta de la parròquia de Sant Julià de Lòria,
s’alçava orgullosa la Torre dels senyors d’Auvinyà. Des d’aquella talaia de pedra, vigilaven el riu
que portava el nom del llinatge i les Valls d’Andorra, que tant estimaven i protegien.
Els senyors d’Auvinyà eren coneguts no només per la seva fermesa en la defensa de la llibertat
de les Valls, sinó també per posseir coneixements secrets de bruixeria, rituals antics i poders
que molts temien i pocs entenien. Entre ells destacava la seva pubilla, una jove que sempre
vestia de blanc immaculat, com la neu que cobreix els cims. Tothom la coneixia com la Dama
Blanca.
En aquells temps foscos, el Bisbe de la Seu d’Urgell era un home ambiciós, àvid de poder, que
pretenia sotmetre Andorra al seu jou. Sovint travessava les muntanyes amb un seguici armat,
exigint submissió. Però la Dama Blanca s’hi oposava amb una força sobrenatural. Li apareixia
enmig dels camins, li parlava amb una veu que no admetia rèplica: “Si no respectes les nostres
llibertats, seràs castigat”. Ell, encegat pel poder, ignorava els advertiments.Una nit, en ple intent
d’invasió, mentre els soldats avançaven entre ombres, la lluna plena va revelar la silueta etèria
de la Dama Blanca al costat d’una cascada. El bisbe, com hipnotitzat, va seguir-la dins el bosc.
Ningú no sap què va veure o sentir, però en tornar, estava mut, atordit, amb la mirada perduda.
Des d’aquell moment, mai més no gosà travessar la cascada d’Auvinyà. I la Dama Blanca, com
si hagués acabat la seva missió, es deixà veure cada cop menys.
Amb el temps, el bisbe tornà a les Valls sense escorta… i desaparegué misteriosament. També
ho feu la Dama Blanca. Però poc després, un llop negre i feroç aparegué. Era una bèstia
terrible, que atacava ramats, matava pastors i deixava un rastre de mort.
El síndic d’Andorra, un home valent i decidit, convocà els millors caçadors per fer-li front. Però
cap emboscada reeixia. Finalment, a la Rabassa, aconseguiren acorralar la fera. Fou el síndic
mateix qui, després d’una lluita llarga i desesperada, la va abatre.
La Dama Blanca és un símbol de la llibertat dels andorrans en la lluita contra la tirania de qui
els vulgui sotmetre: el bisbe, el llop… Simbolitza, també, la fortalesa de la dona, capaç
d’enfrontar-se a les dificultats i superar les barreres davant de qui vulgui prendre-li la llibertat,
aquella llibertat que nosaltres com a maçones defensem.
Així mateix, simbolitza igualment la protecció del territori, dels seus, de la família. Creiem que la
Dama Blanca és el paradigma del que representen els valors femenins tan necessaris en la
nostra societat i amb els quals ens identifiquem com a dones maçones.
La Dama Blanca és, en definitiva, un símbol d’emancipació. És per això que estem molt
orgulloses del fet que la primera Lògia femenina d’Andorra porti aquest nom, el títol distintiu de
La Dama Blanca.

LOGIA LA DAMA BLANCA

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *